ITINERARIS_URBANS
	Itinerari 1
	Itinerari 2
	Itinerari 3
	Ruta Covetes
	Ruta Màgica

––––––––––––––––––––––––––––––

Itinerari 1

Partirem de la plaça de l'Ajuntament, centre cívic i social, on es troba l'Ajuntament, casa de cultura i oficina de turisme, a més de celebrar-se tots els actes d'importància en ella. En aquesta plaça podem destacar les altes cases disposades asimètricament dels segles XVI i XVII, algunes d'elles arriben a aconseguir set o huit altures, encara que per la part posterior, que recau al carrer Abadia, les altures no passen de tres. Açò és per causa del fort desnivell existent en tot el Barri Medieval que es va haver d'adaptar a l'orografia escarpada del xicotet monticle existent. D'ací ve la famosa frase "A Bocairent els burros s'asomen per la finestra" ja que les quadres requeien en un tercer pis. Però la figura per excel·lència és la silueta del campanar.

Per començar la ruta, passarem per l'Arc, utilitzat com a aqüeducte per a traslladar el cabal de la Vila a les cases, en aquest punt val la pena tornar la vista enrere per contemplar la bella panoràmica de la plaça.

Pujarem per la barrera nova situada a la nostra esquerra, empinada costera on va estar ubicada antigament una de les portes d'accés al Barri Medieval. Ens trobarem amb la primera de les places a la dreta: plaça de Sant Tomàs de Villanova o de l'Almoina, per ser allí on es recollia l'almoina per als pobres.

També podem observar un retaule de taulellets en la casa on va habitar Sant Tomàs de Villanova en 1546. Endinsant-nos per la placeta, podrem observar entre la gran bellesa de les seues plantes i flors, la primera de les fonts anomenada Font de l'Escaleta.

Posteriorment baixarem pel carrer Aljub, que pren el nom de l'antiquíssim aljub medieval excavat en la roca i descobrirem les cases amb el seu singular cadiratge; mereix atenció el balcó de la casa número 10.

També podem contemplar un dels pocs llavadors públics que queden encara en el municipi; que ens evocarà temps passats quan eren llocs de conversa i sarau.

Baixant un poc més, arribarem a l'ermita de Nostra Senyora dels Desemparats (veure "Ermites).

Seguint el mateix carrer, trobarem a l'esquerra, la casa on es va hostatjar Sant Joan de Ribera amb un retaule de ceràmica del sant en la façana.

A la dreta trobem un xicotet carreró escalonat que ens portarà a la font de l'Aljub i a l'aljub utilitzat per a la recollida d'aigües.

Tornant a pujar, i agafant la ruta en la mateixa direcció, arribarem al Mirador, una espècie de balcó des d'on podem admirar la Serra de Mariola en tota la seua esplendor, l'antic convent de Sant Bernardí, actualment cementeri parroquial, el riu Clariano, el Pont de Darrer la Vila, un dels més antics d'accés a la vila, i els xicotets horts àrabs que també van haver d'adaptar-se a les estretors del terreny. Després d'uns minuts de contemplació paisatgística, continuarem l'ascenció fins arribar al carrer Batlle.

Passarem per la tercera de les fonts del nostre recorregut, Font de l'Empedrat, que ens convidarà a refrescar-nos i tastar l'exquisida qualitat de les seues aigües. Al capdamunt del carrer contemplarem la fornícula que commemora el dia que va predicar Sant Vicent Ferrer el 1412. A la dreta es troba la Plaça de Sant Vicent o de la Presó, anomenada així per estar ubicat en ella l'antic ajuntament i la presó. De l'ajuntament només ens queda el balcó de forja valenciana i les xicotetes ceràmiques de la part posterior del balcó, des del qual va ser proclamat Sant Blai patró de Bocairent l'any 1632.

A l'altre costat de la plaça, podem contemplar una de les cases més belles de tot el nostre recorregut, la finestra de la qual està partida per un mainell, típica del renaixement valencià.

Seguint el xicotet carreró que està al costat de l'antic Ajuntament, arribarem a l'actual porta lateral de l'església de Nostra Senyora de l'Assumpció, antic castell àrab durant els segles XI i XII. Després de la reconquesta va ser substituït per l'actual església del segle XVI. La seua porta principal rematada per la imatge en bronze de l'Assumpció, data del segle XVI i la porta lateral del XVII, ambdues són d'estil clàssic. El campanar té 41 metres d'altura i va ser reconstruït el 1766 després del terratrèmol de Montesa. El temple està dividit en tres naus, separades per pilastres amb imatges d'apòstols i personatges cèlebres de l'època.

Des d'ací girarem a la dreta i baixarem pel museu arqueològic fins a tornar a la Plaça de l'Ajuntament.