Les Caves

Amb anterioritat a les tecnologies de l'actual indústria frigorífica, l'aprofitament del fred natural va afavorir el desenrotllament del comerç de la neu, que va tindre el seu màxim esplendor entre els segles XVII i XIX. Recol·lectar la neu, conservar-la, fer-la viatjar, vendre-la i consumir-la, formen el cicle d'una activitat desapareguda, protagonitzada per jornalers, arriers i hòmens de negocis. Del testimoni d’aquesta activitat es conserven grans depòsits per a l’emmagatzemament de la neu —denominats pous de neu, neveres o caves—, que hui són les arquitectures que singularitzen determinats paratges de les muntanyes valencianes; un patrimoni que aconseguix un protagonisme destacat en els municipis de la Serra de Mariola, per la monumentalitat dels depòsits i per l'elevat nombre de les construccions que s'han conservat.

En l'Edat Moderna el consum de la neu es va popularitzar entre les diferents classes socials, que es van servir de la seua propietat fonamental —el fred— per a usos terapèutics, alimentaris i gastronòmics. El fluix comercial de la neu de Mariola es dirigia a l'abastiment de ciutats com Xàtiva, Ontinyent, Gandia i altres poblacions de les comarques de la Vall d'Albaida, la Costera i la Ribera.

En el terme municipal de Bocairent es localitzen diverses d'estes construccions: la monumental Cava d'En Miquel i les denominades Cavetes de Xàtiva són exemples destacats de l'arquitectura del comerç de la neu en la Serra de Mariola, però també ho és la Cava de Sant Blai, que es localitza a esquenes del barri medieval de Bocairent, al costat del camí de les Covetes dels Moros, de la que es coneixen documents sobre la seua explotació en el segle XVIII.

clica damunt per veure les imatges ampliades

La Cava de Sant Blai és un depòsit de planta circular de 7,70 m de diàmetre i 11 m de profunditat, amb coberta hemisfèrica (part de maçoneria i 1/3 de la cúpula excavada en la roca) en la que s'advertix una boca zenital tapada. Presenta una porta a nivell superior (que permetria accedir als nevaters i per on s'introduiria la neu) i una galeria inferior, de 20 metres de longitud, que presenta en un dels seus laterals una séquia per a desaiguar l'aigua producte de la fusió de la neu emmagatzemada en l'interior. Esta galeria, de tan sols 1,80 m d'alçària i 1 m d'amplària, és hui un dels accessos a l'interior de la cava, en el fons de la qual s'aprecia un sistema de canaletes excavades en la roca que convergixen en la referida séquia de desaigüe. Els murs de l'interior estan revestits d'un material de color rogenc, i s'endevinen elements que indiquen l'existència d'una xicoteta porta cegada que establiria una comunicació amb l'exterior a nivell mitjà de la cava.

HORARIS:
Hivern: dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14 i de 16 a 18 h
Estiu: de dimart a diumenge: de 12 a 14 i de 16 a 18 h